Unitat 2
Les activitats agràries i pesqueres | |
| Hort |
 |
| Home |
 |
| Un grapat d'esparracs |
| Maíz |
 |
| Un banc d'atuns |
Index:
1.Factors que condicionen l’espai agrari
1.1.La diversitat dels espais agraris
1.2.Factors Físics
1.3.Factors Humans
2.Paisatges agraris i sistemes de conreu
2.1.La parcel·lació
2.2.Els sistemes de conreu
3.L’Agricultura tradicional
3.1.Els sistemes agrícoles tradicionals
3.2.L’agricultura mediterrània
4.L’agricultura de Mercat
4.1.Agricultura especulativa
4.2.Agricultura intensiva de l’Europa occidental
4.3.Agricultura de plantació
5.L’Aprofitament forestal i la desforestació
5.1.l’ Explotació dels recursos forestals
5.2.Tipus de bosc i la seva explotació
6.La ramaderia
6.1.La ramaderia extensiva
6.2.La ramaderia intensiva
7.La Pesca
7.1.L’explotació dels recursos pesquers
7.2.La sobrepesca
7.3.L’aqüicultura
1.Factors que condicionen l’espai agrari
La FAO
L’Organització per a l’Agricultura i L’Alimentació (FAO) és un organisme internacional creat el 1945 que depèn de l’ONU i té com a objectiu assolir una alimentació adequada sobretot per a la població dels països en via de desenvolupament en els quals les activitats del sector primari encara són majoritàries. En aquests països els governs no acostumen a aplicar polítiques agràries i, a més, es treballa amb tecnologia endarrerida que fa que la productivitat sigui molt baixa. Les fites bàsiques que pretén assolit FAO son:
1-Eradicar la fam i la inseguretat alimentària.
2-Augmentar la productivitat agrícola de manera sostenible
3-Reduir la pobresa del món rural.
4-Protegir la població dels desastres naturals.
1.1. La diversitat dels espais agraris
No tots els sòls s’utilitzen per a l’agricultura, perquè alguns són muntanyes i boscos, i d’altres s’utilitzen per a pastures o pertanyen a zones desèrtiques o rocoses difícils de conrear. Els espais agraris són molt diversos a escala mundial, perquè estan condicionats per diferents factors que n’han marcat l’evolució i la configuració.
1.2. Factors físics
Els factors físics amb influència sobre són el clima, el relleu i el sòl.
1- El clima és el que té una incidència més gran en l’agricultura , ja que les pluges i la temperatura determinen les classes de plantes que es poden conrear en una zona
2-El relleu dificulta o afavoreix l’activitat agrícola segons que el terreny sigui accidentat o pla; el clima també hi actua com a modificador, perquè les temperatures són més baixes a mesura que augmenta l’altitud.
3-El sòl. La composició del sòl té molta importància, perquè segons quina sigui, el grau de fertilitat de la terra serà més elevat o menys, o un sol serà més apropiat o menys per a un determinat tipus de conreu
1.3.Factors humans
El paisatge natural també experimenta canvis a causa de la intervenció humana. Aquests canvis es poden dividir en:demogràfic,socioeconòmics i polítics.
Els factors demogràfics fan referència a la pressió demogràfica.
El volum de la població.L’augment de la població determina que també augmenti la superfície conreada.De tècniques agrícoles que malmeten aquest sòl
La dimensió de les explotacions. Diferenciem latifundi (gran propietat),propietat mitjana i minifundi (petita propietat).
L’aplicació d’avenços tècnics i científics: maquinària agrícola llavors seleccionades, fertilitzants, plaguicides especialització de conreus,etc.
La incidència del mercat.L’agricultura de mercat està destinada a obtenir la màxima producció.De subsistència només satisfà les necessitats de petites comunitats.
Els factors polítics.Les polítiques agràries que apliquen un govern o organismes internacionals com la FAO.
Les formes agràries.Tenen l’objectiu de millorar la situació social i econòmica dels agricultors.
L’aplicació de programes agraris i de desenvolupament rural.
2. Paisatges agraris i sistemes de conreu
Gairebé hi ha tantes classes de paisatges agraris com climes i tipus de terreny. Hi ha dos elements fonamentals que caracteritzen els paisatges agraris: la parcel·lació i els sistemes de conreu.
2.1 La parcel·lació
Una parcel·la és cadascuna de les parts en les quals es divideix un paisatge agrari. Segons la mida o la delimitació d’aquestes parcel·les, els camps poden ser oberts o closos.
-Openfield. Aquest paisatge agrari s’estén per àmplies zones de l’Europa central i es caracteritza per l’existència de camps oberts, és a dir sense cap mena de tanques naturals ni artificials. Les parcel·les solen ser allargassades, i en podem trobar al voltant dels pobles.
-Bocage. Es tracta d’un paisatge agrari format per camps tancats generalment per mitjà d’arbres, arbustos i parets. Les parcel·les tenen forma regular, tot que presenten dimensions molt desiguals. És un tipus de paisatge que es va estendre per la zona atlàntica d’Europa.
2.2 Els sistemes de conreu
En funció de diversos criteris, podem distingir sistemes de conreu:
*Segons l’aprofitament de la parcel·la:
-Agricultura intensiva.És la que intenta aconseguir el màxim
rendiment de la terra amb fortes inversions en maquinària, adobs,
fertilitzants i llavors seleccionades. Per regla general, es dóna en
zones de regadiu amb terrenys fèrtils, que són preparats per obtenir
més d’una collita al llarg de l’any. Un exemple d’agricultura intensiva
són els conreus en hivernacles i vivers, que disposen d’importants
avenços tècnics. Això no obstant, no tota l’agricultura intensiva
gaudeix l'Àsia monsònica, un gran nombre de camperols es
dediquen al cultiu intensiu de l’arròs utilitzant tècniques tradicionals.
-Agricultura extensiva
Es practica sobre grans extensions de terreny, generalment en
zoness amb poca densitat de població.
En l’agricultura extensiva tradicional no es cultica tota la
superfície disponible, sinó que es deixa reposar una part del sòl
(guaret) per tal d’evitar l’esgotament de les terres. És una
agricultura poc avançada que encara fa servir mitjans força
rudimentaris.
En canvi, l’agricultura extensiva evolucionada té una finalitat
comercial, i s’hi utilitzen mitjans moderns (maquinària , adobs …)
que permeten conrear grans extensions amb poca mà d’obra.
En aquests casos, es produeix l'especialització en un sol conreu,
que es destina al mercat. En són un exemple les grans àrees
cerealístiques dels Estats Units.
*En funció de les espècies conreades:
-Monocultiu.
Es tracta del conreu d’un sol producte, destinat
generalment al mercat mundial.
Permet a un alt grau d’especialització i garanteix produccions molt
elevades. Les grans explotacions agràries dedicades al monocultiu
estan molt tecnificades i mecanitzades, com succeeix amb les
plantacions tropicals.
-Policultiu.
Es tracta del conreu de diferents productes, normalment destinats a
l’alimentació de la família pagesa o al mercat local i comarcal. Es
practica en parcel·les petites i mitjanes, que no permeten el nivell
de mecanització d’una gran explotació.
*En funció del sistema de reg:
-Agricultura de secà:
Són conreus que no reben aportació d’aigua de la mà de l’home.
Normalment estan adaptats a una zona de pluges escasses i
irregulars. Com que la terra es rega només amb aigua de pluja, el
tipus de conreu que trobem en aquesta mena d’agricultura són
força variats, ja que depenen totalment del règim de pluges de la
zona.
-Agricultura de regadiu.
És aquella que fa servir sistemes artificials de reg, com els canals
d’inundació, els aspersors, el goteig, etc. Sol ser més rendible que
la de secà.
3.1.Els sistemes agrícoles tradicionals
Aquests sistemes de conreus es caracteritzen,que dona lloc a una escassa productivitat.
L’agricultura extensiva de subsistència. Es tracta d’una agricultura poc desenvolupada d’autoconsum.Es caracteritza per un ús extensiu del sòl i una baixa productivitat.
L’agricultura itinerant.És un tipus de agricultura de subsistència que es practica a l’Amèrica Central, La conca del Amazonas, L’Àfrica Central i el sud-estasiátic.
L’agricultura irrigada intensiva. Es tracta d’una agricultura intensiva amb una producció orientada a alimentar a una població molt gran en zones molt densament poblades com el sud-est asiàtic i en zones regades d’Àfrica. I del orient Mitjà.
3.2. L’agricultura mediterrània
L’agricultura mediterrània és un clar exemple de sistema agrari tradicional que ha experimentat força canvis.
-L’agricultura de secà.
Els conreus més característic del paisatge mediterrani són el blat,
la vinya i l’olivera, adaptats perfectament a una zona de pluges
escasses i irregulars. Les tècniques, augmentat la mecanització de
les tasques agrícoles.
-L’agricultura de regadiu.
Es tracta d’una agricultura intensiva, més rendible que els conreus
mediterranis tradicionals. Actualment s’apliquen avenços tècnics
com el reg per aspersió o el gota. Els cultius més estesos són les
hortalisses, els arbres fruiters -cítrics-i, en una proporció inferior,
els farratges.
En algunes zones s’ha desenvolupat una agricultura intensiva basada en els hivernacles. Aprofitant les característiques del clima artificial, s’aconsegueix una producció primerenca en un època en què els mercats estan desproveïts. Per això la seva comercialització és ràpida i se n’obtenen preus molts alts.
4 L’agricultura de mercat
Aquest tipus d’agricultura és cada vegada més especulativa,perquè busca obtenir el màxim rendiment per tal d’orientar la seva producció amb vista al mercat.
4.1 Agricultura especulativa
Pròpia de països que disponen de grans espais aptes per al cultiu, com és el cas dels Estats Units, el Canadà i Austràlia. A partir del segle XIX, amb la revolució dels mitjans de transport, aquests països van orientar la seva agricultura cap a l’exportació. D’aquesta manera, es va anar consolidant un paisatge agrari característic: el de les grans planes de conreus extensius de cereals. En són un exemple els township dels Estats Units. És un tipus d’agricultura que es caracteritza pel predomini de les grans explotacions, molt mecanitzades i de rendiments molt alts.
4.2. Agricultura intensiva de l’Europa occidental
Una Agricultura força mecanitzada amb fortes inversions de capital que genera uns alts rendiments.
4.3 Agricultura de plantació
Les plantacions van aparèixer al segle XVI, com a conseqüència de la colonització europea. Actualment, en trobem a les zones tropicals i subtropicals d’Amèrica, Àfrica i Àsia, especialitzades en el conreu de productes com sucre, cafè, cacau, te o fruita tropical. Solen estar en mans de multinacionals que busquen produir amb els costos més baixos possibles i que també controlen la distribució dels productes conreats. Es caracteritzen per:
- assolir unes grans dimensions
- produir en grans quantitats i estar molt tecnificades
- i ocupar una mà d’obra abundant i barata
5.1.L’explotació dels recursos forestals
L’explotació forestal consisteix en la gestió i aprofitament de la riquesa dels boscos.
5.2 Tipus de bosc i la seva explotació
Els boscos ocupen el 31% de la superfície total de terra. Actualment només queden grans extensions de boscos en estat natural en països com la Federació Russa, el Canadà, el Brasil, la Xina i els Estats Units, Les grans zones forestals del món són les següents:
-El bosc equatorial.
Són les selves situades en zones càlides amb pluja abundant
i regular durant tot l’any.
-El bosc boreal.
Hi creixen espècies d'arbres resistents als rigors climàtics.
-El bosc temperat.
Aquest tipus de bosc no ocupa àrees gaire extenses,
perquè creix en zonesforça poblades.
Les espècies d’arbres més habituals són:
fajos, roures, castanyers...
6.La ramaderia
La ramaderia és l’activitat econòmica que consisteix en la domesticació d’animals i explotació d’animals per obtenir-ne productes com llana,cuir,llet,ous,etc.Alguns animals també s’utilitzen per fer tasques agrícoles.Totes dues tenen un caràcter eminentment comercial.
6.1.La ramaderia extensiva
Es caracteritza per la necessitat de grans espais on els ramats pasturen, és a dir, es alimenten d’herbes que creixen de manera natural.Però que els animals puguin rebre una alimentació complementària en espais tancats.Que tenen cura de ramats d’ovelles i cabres.
No requereix unes instal·lacions tan sofisticades com la ramaderia intensiva.Ni ocupa gaire mà d’obra perquè els ramats s’alimenten a l’aire lliure.Es una ramaderia fonamental ovina i bovina tot i que en alguns paÏsos es dóna també amb el bestiar equí i caprí.En Països amb terra de pastura abundant com ara L’Argentina.
6.2 La ramaderia intensiva
- Consisteix en la cria del bestiar de manera estabulada.
- Les granges tenen un alt grau de tecnificació i aconsegueixen una productivitat molt elevada, no solament pel que fa a la carn, sinó també en productes com la llet i els ous. La ramaderia intensiva, fortament especialitzada, és la més característica dels països desenvolupats, que disposen de tècniques avançades i importants indústries de transformació dependents de la producció ramadera.
7. La pesca
La pesca és l’activitat econòmica que consisteix en la captura de peixos i altres animals aquàtics al mar, als llacs o rius. Actualment la població mundial obté de la pesca el 16% de les proteïnes animals que consumeixen, el 30% en alguns països asiàtics,on és una part fonamental de la dieta.
7.1 L’explotació dels recursos pesquers
No totes les aigües són igualment propícies per a la pesca, ja que les zones on es concentra més quantitat de peix i el nombre de captures és més elevat són aquelles que tenen unes condicions determinades: abundància de plàncton, temperatura de l’aigua favorable i confluència de diferents corrents marins. Les principals espècies capturades són: el bacallà, les anxoves, les sardines, la tonyina i el bonítol.
7.2 La sobrepesca
Un dels principals problemes que pateix la pesca avui dia és l’esgotament dels recursos marins.
7.3 L’aqüicultura
L’aqüicultura és el conjunt d’activitats destinades a la producció massiva d’espècies aquàtiques.
